PUNTS D’INTERÈS DE LA MARXA FAMILIAR

Punt d’interès 1.

Masia de Can Serra.

La primera referència a aquesta casa data de 1187, quan se la coneixia com a Mas dels Horts. Però, de fet, aquesta casa ha tingut diversos noms i diversos propietaris durant la seva història: Mas dels Horts, Can Carreres del Molí, Serra del Molí, Serrallach i finalment, Can Serra.

Sabem que la casa va estar envoltada d’horts durant molts anys, que a prop hi havia un molí paperer on es fabricava paper d’estrassa o que l’any 1693 un blanquer de Barcelona va comprar-la per instal·lar-hi una institució religiosa, per exemple.

Ja en el segle XX, la Masia de Can Serra passa a mans del senyor Altet; després a l’entitat Crèdit Agrari i, als anys 40, al senyor Josep Abril, un industrial rubinenc que va restaurar la masia amb molta cura, sense canviar l’aspecte exterior.

Després de la riuada de l’any 1962, la propietat i la casa es van degradant, fins que l’Ajuntament la compra als anys 90. Havia de ser un centre de referència pel jovent de la ciutat i un taller d’oficis, però el projecte no va acabar de quallar i la masia va entrar en un període de cert abandonament i degradació. L’any 2009, el Consistori la restaura de nou i la converteix en el que és ara, l’Oficina de Serveis a l’Empresa.

L’edifici té una planta principal, pis i golfes, presenta una coberta a dues vessants i la façana principal és molt ordenada. Si us hi fixeu veureu que té un portal adovellat de punt rodó amb obertures laterals i finestres amb brancals. També té una finestra geminada a l’esquerra que trenca la simetria i les finestres amb arc de mig punt a les golfes.

La masia de Can Serra és un exemple de com antics edificis amb usos molt concrets, per exemple agrícoles, ara tenen usos molt diferents. Això sí, tot respectant la seva estructura tradicional i els seus elements patrimonials.

Fonts:

RUFÉ I MAJÓ, Miquel. (1984) Les masies de Rubí i la seva gent. Rubí: Patronat del Museu-Biblioteca de Rubí

VILALTA, J. (2/12/2020). La masia de Can Serra: una llarga història. El blog de la història i el patrimoni de Rubí – GCMR-CER. http://historiaygrupomuseorubi.blogspot.com/2020/12/la-masia-de-can-serra-una-llarga.html

Punt d’interès 2.

Masia i ermita de Can Fonollet.

Us trobeu a Can Fonollet, una masia del 1287 situada al barri de Les Fonts, al terme municipal de Terrassa. Es tracta d’una masia protegida com a bé cultural d’interès local.

L’edifici principal és de planta rectangular, amb planta baixa, pis i graner, i amb coberta a dues vessants. La façana principal, a migdia, és perpendicular al carener i de composició asimètrica i presenta un portal d’accés en arc de mig punt adovellat, amb altres finestres irregulars i portes de factura molt senzilla. També hi ha un rellotge de sol, pintat, de tipus pagès català.

Davant la masia podem observar una gran era i una pallisa.

La finca era molt rica en la producció de vi blanc, molt característic de la zona, però per culpa de la plaga de la fil·loxera (a finals del segle XIX) va entrar en declivi. La masia va continuar com a masoveria, i des de finals dels 90 fins el 2015 va funcionar com a restaurant.

A 50 metres del conjunt i en direcció oest, trobem una petita ermita construïda el 1942 per l’aleshores propietari de la finca, Joan Cuyàs i Aleu, dedicada a la Mare de Déu del Roser. Actualment es troba molt malmesa.

Fonts:

VERDAGUER I CABALLÉ, J. (12/07/2014). Masia de Can Fonollet. Joaquim Verdaguer i Caballé. http://joaquimverdaguer.blogspot.com/2014/07/masia-de-can-fonollet.html

Punt d’interès 3.

Restes de Can Pòlit.

Aquesta propietat i la seva masia estaven situades a tramuntana del terme de Rubí. No era gaire gran però tot i això comptava amb vinyes i bosc, entre can Roig i can Fonollet.

En un document de l’any 1718 trobem un text que diu això:  «Pere Hipòlit que té dos bous i li toca portar 10 quintars de llenya com a contribució, que fou enviada part a la ciutat de Barcelona i l’altra a Martorell pel sosteniment de la tropa». Per tant, podem pensar que la deformació del cognom Hipòlit va donar nom al mas: Can Pòlit.

A la Llibreta del Col·lector i Regidor Josep Prat de l’any 1735 també consta de contribuent en el «catastro», en Pere Pòlit, amb una lliura i setze unces. En el plànol d’amillarament de mossèn Joan Malet i Sarri, de l’any 1854, per calcular les contribucions de cada propietat del terme de Rubí, s’hi veu la casa de pagès i la finca ben delimitades i consta que les terres eren cultivades amb vinyes i arbres fruiters. L’any 1930, però, s’abandona la casa i aviat comença a derruir-se, perquè era de construcció molt flaca i parets de tàpia. Com podeu veure, actualment està totalment derruïda, només en resten unes parets, el cup per premsar el vi, enrajolat; i, separat, el pou amb el safareig al costat.

Anys enrere hi havia una dita popular entre els pagesos de Rubí que feien servir quan sentien tronar de la banda on era la masia: «Trons a cap de riu / pluja -o merda- a Can Pòlit». Significa que l’amenaça de tempesta i de pluja era nul·la.

Fonts:

RUFÉ I MAJÓ, Miquel. (1984) Les masies de Rubí i la seva gent. Rubí: Patronat del Museu-Biblioteca de Rubí

Punt d’interès 4.

Ermita, masoveria i font de Sant Muç.

Punt d'interès 4: Ermita, masoveria i font de Sant Muç

Sant Muç és una capella molt vinculada a la història de la Barcelona vuitcentista. L’edifici actual és del 1759, segons la inscripció que hi ha damunt la porta, però està documentada des del 1307. És una capella d’una sola nau. Al segle XVIII es va construir el presbiteri, el campanar i un gran atri a l’entrada, format per tres arcs. A l’interior de la nau encara s’hi conserven unes pintures populars del segle XVIII amb escenes de la vida del sant.

A Sant Muç s’hi van fer molts aplecs entre els segles XVI i XIX, sent els més populars els de les colles dels Xatos de Sant Muç, originaris del barri del Poble Sec de Barcelona, que venien a través de Collserola fins a Rubí, per venerar el seu patró. Els veïns de Rubí sortien a rebre’ls i els acompanyaven fins a Sant Muç, on s’hi feia un ofici religiós i un bon arròs de germanor. Sopaven a Rubí i l’endemà tornaven a peu pel mateix camí.

Aquest aplec va acabar desapareixent, però l’any 1986, quan Rubí va celebrar el seu Mil·lenari, l’Esbart Dansaire va recuperar la festa dels xatos a partir de l’aplec que organitzaven la parròquia de Sant Pere i Foment de la Sardana, afegint-hi una dansa commemorativa. Actualment és una de les dues festes locals de la ciutat.

Al costat de l’ermita hi ha la masoveria, de mitjans del segle XIX. D’aquesta manera es guardava la capella i, a més, servia per tenir cura de les terres i els horts, custodiar-ne la clau i vendre estampes, ciris i records de Sant Muç. Amb el temps, aquesta masoveria ha servit com a fonda.

Al costat de l’ermita hi ha la font de Sant Muç amb un gran safareig. L’aiguat del 1962 va ensorrar la mina d’aigua, la font va deixar de rajar i la vegetació va fer-la desaparèixer.

L’any 2012, voluntaris de diverses entitats de la ciutat van desbrossar i recuperar l’entorn de la font. Posteriorment, s’ha equipat l’espai adjacent. També han aconseguit que la font ragi aigua potable de la xarxa. Actualment, l’entitat Rubí d’Arrel continua realitzant accions ambientals i culturals per millorar i dinamitzar el lloc.

Els darrers anys la parròquia de Sant Pere, amb la col·laboració d’entitats de cultura tradicional, també ha fet un esforç per a remodelar l’ermita i evitar el seu deteriorament i ruïna.

Fonts:

Ajuntament de Rubí. Medieval i època moderna. Rubí ciutat. https://www.rubi.cat/ca/rubi-ciutat/historia-1/patrimoni/medieval-i-epoca-moderna

VILALTA, J. (27/05/2014). La font de Sant Muç. El blog de la història i el patrimoni de Rubí – GCMR-CER. https://historiaygrupomuseorubi.blogspot.com/2014/05/la-font-de-sant-muc-font-rubi-tv-el.html

VILALTA, J. (21/05/2018). L’ermita de Sant Muç. El blog de la història i el patrimoni de Rubí – GCMR-CER. https://historiaygrupomuseorubi.blogspot.com/2018/05/lermita-de-sant-muc.html

Punt d’interès 5.

Masia de Can Ramoneda.

La primera notícia documentada sobre aquests terrenys data del 1187. Era conegut com el Mas Clapers, nom topogràfic que significa munt de pedra. Els Clapers van administrar la masia i les terres durant diversos segles fins a finals del segle XV.

A finals del segle XV, l’Estevaneta -la filla d’Antoni Clapers i la seva dona Eulàlia- va casar-se amb Antoni Ramoneda. Un home enèrgic i emprenedor que va ser alcalde de Rubí. És llavors quan la casa passa a anomenar-se Can Ramoneda.

Al segle XIX, als camps de Can Ramoneda s’hi feien vins excel·lents, alguns fins i tot premiats a exposicions universals. La crisi de la fil·loxera, però, va destruir aquestes vinyes. Un cop superada la crisi, ja entrats en el segle XX, els cultius es van recuperar, però als anys 60, l’agricultura fa aigües a Rubí.

Actualment la finca està regentada pels descendents actuals de la llarga nissaga de propietaris, que han restaurat i convertit la masia en un bonic lloc per a festes i celebracions i on encara es cultiven calçots i altres productes agrícoles.

L’edifici té planta baixa, primer pis i graner, que s’obre a l’exterior amb dues finestres geminades. La coberta és a dos vessants i a la façana principal hi destaca la porta adovellada de pedra sorrenca d’arc de mig punt i una finestra tardo-gòtica a l’esquerra. També en destaca la gran bassa i el safareig de l’exterior. De l’interior cal destacar l’arbre genealògic dels Ramoneda des del segle XVI, la biblioteca iniciada al segle XIX i una màquina trinxadora de raïm feta pel taller rubinenc de Marcel·lí Salvatella.

Fonts:

RUFÉ I MAJÓ, Miquel. (1984) Les masies de Rubí i la seva gent. Rubí: Patronat del Museu-Biblioteca de Rubí

VILALTA, J. (28/04/2021). La masia i la nissaga Ramoneda. El blog de la història i el patrimoni de Rubí – GCMR-CER. https://historiaygrupomuseorubi.blogspot.com/search?q=Can+ramoneda

Composició del text i imatges: Jordi Puig Pascual.

Revisió: Eduard Puigventós López. 

Adaptació narrativa i audiodescripció: Rubén Cabús Lomba.